Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) han estat una iniciativa científica d’alt contingut cívic, establerta amb criteris d’unitat lingüística, que des de 1913 han convocat periòdicament professionals i estudiants de les diverses branques de les ciències de la vida i de la salut. Hi han participat —a més de metges i biòlegs, que donen nom als congressos— farmacèutics, veterinaris, professionals d’infermeria, bioquímics, psicòlegs, enginyers, ambientalistes, tècnics en alimentació i d’altres camps de les ciències de la vida.
El Primer Congrés se celebrà l’any 1913. Les poblacions que acolliren els congressos celebrats fins a l’any 1936 foren: Barcelona (1913, 1917, 1930 i 1934), Tarragona (1919), Girona (1921), Lleida (1923), Ciutat de Mallorca (1932) i Perpinyà (1936). Alguns esdeveniments i canvis polítics que tingueren lloc a Espanya durant el segle XX obligaren dos cops a interrompre la celebració dels Congressos. Entre 1923 i 1930, hi hagué una interrupció a causa de la dictadura de Primo de Rivera. Entre 1936 i 1976 n’hi hagué una altra, a causa de la dictadura de Franco. El 1976, quaranta anys després que hagués tingut lloc a Perpinyà el Novè Congrés, aquesta ciutat de la Catalunya Nord n’acollí la Desena edició, que marcà la represa de la normalitat i fou presidida per Josep Alsina i Bofill. Els següents congressos de la segona època se celebraren a Reus (1980), Benicàssim–Castelló (1984), Andorra (1988), Ciutat de Mallorca (1992), Lleida (1996), Barcelona (2000), València (2004) i Girona (2008).
El 22 de juny de 1913 s’inaugurava el Primer Congrés, presidit per Miquel A. Fargas i Roca, que en el seu discurs inaugural parlà del naixement d’aquestes jornades que fan servir la llengua catalana com a llengua de difusió de la ciència. Fargas i Roca digué que havia estat possible gràcies a «l’amor, generositat i laboriositat d’un estol de joves embaumats d’aquestes virtuts». Aquell primer Congrés va ser convocat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. El 1914 es constituí l’Associació General de Metges i Biólegs de Llengua Catalana, que s’encarregà de l’organització dels Congressos fins a la seva més llarga inter¬rupció, que durà quaranta anys. El 25 de setembre de 1937, es reuní per darrera vegada la Junta Directiva d’aquella entitat. Per causa de les circumstàncies que travessava el nostre país, l’assistència a aquella reunió fou molt reduïda: només quatre dels seus membres, segons l’esborrany de l’acta mecanoscrita d’aquella reunió, que mai no es passà al llibre d’actes corresponent. Malgrat l’estat de guerra que hom vivia a Catalunya, i a la resta de terres de parla catalana de l’estat espanyol, la reunió intentava tenir un caire de normalitat. Un detall d’aquella acta, però és molt significatiu: des de l’anterior reunió, s’havien produït tretze baixes per defunció entre els membres de l’Associació. Malgrat les circumstàncies es va decidir que el següent Congrés es faria a València el 1938, perquè no fer-lo «significaria una anor¬malitat com la soferta entre els anys 1923 al 1930», en què els Congressos de Metges de Llengua Catalana no s’havien pogut celebrar en trobar-se el país sotmès a una dictadura, la del general Primo de Rivera, que intentà anorrear la llengua i la cultura catalanes. Malauradament, el Desè Congrés no es féu el 1938, com corresponia, ni a València, com s’havia decidit. Quaranta anys haurien de passar fins que se’n celebrés una altra edició.
El 23 de setembre de 1976, en un acte que esdevindria històric, hom inaugurava al Palau de Congressos de Perpinyà el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. El presidia el Dr. Josep Alsina i Bofill (1904–1993), que era també president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears i de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de quaranta anys de silenci, el moment polític feia possible que els professionals de les ciències de la vida i de la salut dels Països Catalans tornessin a reunir-se lliurement. Però, com havia expressat el mateix Alsina i Bofill en la Crida del Congrés, la circumstància política no era el fet fonamental per convocar de nou aquelles trobades. La medicina havia experimentat un enorme canvi; havia deixat de ser una ciència que tenia com a màxima preocupació encertar en el diagnòstic i en la prognosi. El desenvolupament tecnològic havia fet que la pràctica mèdica s’identifiqués cada cop més amb la terapèutica i la prevenció. Un altre caire nou de la medicina havia estat la seva creixent socialització, amb els avantatges i els inconvenients que això implicava. Alsina i Bofill convocava a participar en el Desè Congrés els «metges i altres biòlegs de tots els països catalans»; uns països «que no tenen configurada una circumscripció política ni administrativa» i que tenen «la llengua com a únic vincle». Tanmateix, com quedà reflectit posteriorment en el llibre d’actes del Congrés, la feina científica en fou l’essència: el plantejament i comprensió d’una sèrie de problemes que preocupaven biòlegs i metges, com també la recerca de solucions. L’esperit d’Alsina i Bofill ha estat present en tots els Congressos a partir de 1976, com també la presència i ajut constants del qui va ser el seu col•laborador més directe i eficaç, tant en les tasques d’organització i desenvolupament dels CMBLC com en les diferents obres de promoció del llenguatge científic, el Dr. Oriol Casassas i Simó (1923–2012).
El nombre actual de “Metges i Biòlegs” —en el sentit ampli que el diccionari dóna a la paraula ‘biòleg’— segurament supera amb escreix el nombre total de persones que s’han dedicat a aquestes professions al llarg de la història de la humanitat. Les dades demogràfiques ens indiquen que la majoria de la població mundial té actualment menys de trenta anys. No seria gens estrany, doncs, que una bona part dels visitants d’aquest web no hagi assistit a cap edició dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC). També hi haurà persones que hagin participat en algunes de les edicions dels CMBLC, però únicament una minoria haurà estat testimoni —a Perpinyà, el 1976— de la represa d’aquesta activitat, després d’una pausa forçada de quaranta anys.
Al llarg de gairebé cent anys, els CMBLC han tingut unes característiques pròpies que els diferencien de la majoria de reunions científiques periòdiques. Per una part, la de ser un punt de trobada de professionals i estudiants d’àmbits molt diversos de la ciència, però que comparteixen una mateixa llengua i una mateixa cultura. A més, són congressos pluridisciplinaris, en què els assistents posen al dia els seus coneixements, defugint de la compartimentació típica de les trobades científiques especialitzades. Quant a la llengua catalana, és el principal nexe entre els participants, i encara són vàlides les paraules de Josep Alsina i Bofill, en la seva crida en convocar el congrés de la represa de 1976:
«L’apel•lació de “llengua catalana” vol dir ni més ni menys que hi són cridats i esperats els metges i altres biòlegs de tots els països catalans. Aquests països no tenen configurada una circumscripció política ni administrativa. Queda la llengua com a únic vincle; vincle que essent només espiritual és més lax i més entranyable que qualsevol altre. I, malgrat el que pugui aparentar, menys exclusiu. Perquè tant o més que els catalanoparlants de naixença, hi seran ben rebuts i escoltats els que ho són d’adopció. Si la llengua catalana en llavis dels catalans és obligada perquè és la nostra, en llavis dels que no en són, ni que sigui premiosa cobra una més alta significació i estima perquè és llavors la de la compenetració i de l’afecte.»
El nom dels CMBLC no ha estat sempre el mateix. De la primera a la tercera edició s’anomenaren «Congressos dels Metges de Llengua Catalana». En la quarta edició es produeix una petita esmena: se suprimeix l’article determinat davant de «Metges» i els congressos foren «de Metges de Llengua Catalana». En la vuitena edició —a Barcelona, el 1934, uns vint-i-cinc anys abans que les nostres universitats produïssin els primers llicenciats en biologia— s’hi afegeix la paraula «Biòlegs», ampliant, per tant, l’abast oficial de la convocatòria. Cal tenir en compte, però, que des dels inicis, els congressos havien comptat, entre els seus participants, amb professionals no metges, com ara farmacèutics, químics, o veterinaris. En la segona etapa dels CMBLC, ja desapareguda l’Associació General de Metges i Biólegs de Llengua Catalana, les entitats convocants, entre les quals van estar des del principi l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears i la Societat Catalana de Biologia, van anar augmentant en nombre de socis i activitats. A més de per aquestes dues entitats, el Quinzè Congrés (Lleida, 1996) va ser convocat també per l’Acció Cultural del País Valencià, la Societat Andorrana de Ciències i la Universitat de València. En l’Assemblea del Quinzè Congrés es va decidir que s’establiria un Fundació que, a partir d’aleshores, organitzaria el CMBL, a més d’altres activitats relacionades amb la ciència i la llengua i la cultura catalanes. L’acord va ser ratificat per les entitats convocants del Quinzè Congrés, que decidiren unànimement que la Fundació portés el nom d’Alsina i Bofill. La Fundació Alsina i Bofill va ser constituïda en 1998, en un acte solemne celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. A la Fundació se li van fixar els següents objectius:
• La promoció i difusió dels estudis de les ciències de la vida i de la salut en les terres de parla catalana, mitjançant la interrelació entre les diferents disciplines científiques que integren aquesta branca del coneixement humà.
• L’establiment i manteniment de lligams entre diferents entitats (associacions científiques, acadèmies, col•legis professionals i altres tipus d’associacions) relacionades amb les ciències de la vida i de la salut en l’àmbit de les terres de parla catalana.
• La publicació d’obres científiques en català, l’abast de les quals estigui comprès en les ciències de la vida i de la salut.
• L’organització i celebració de reunions científiques, especialment dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.
Al llarg de la seva història, els CMBLC han produït nombroses publicacions, principalment, llibres de ponències i llibres d’actes dels Congressos, amb un total de més de deu mil pàgines, que són les que teniu en els documents que segueixen. Era molt difícil trobar-los tots en una mateixa biblioteca i ara són a l’abast de tothom en aquesta biblioteca universal que és Internet. Historiadors de la ciència i persones interessades per la cultura i la llengua catalanes hi podran accedir des de qualsevol lloc, amb l’avantatge de poder fer-hi cerques específiques sobre temes o persones. Això ha estat possible gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Catalans, mitjançant un projecte de recerca desenvolupat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica durant el trienni 2008–2010.
Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana compleixen ara 100 anys. Al llarg d’aquest extens període de temps han mantigut l’ideari de catalanitat i professionalitat, d’estendre la tasca professional individual en l’esforç col•lectiu de millora de la societat. Un esforç que transcendeix el moment per projectar-se en el futur, tot treballant per fer que les generacions que vindran es trobin un món millor que el que hem viscut nosaltres, i posant en pràctica el vell vers de Virgili (Èglogues IX) que tantes vegades ens recordava el Dr. Oriol Casassas:
