Vandellòs, Baix Camp, 1893 - Barcelona, 1987
Metge. Estudià el batxillerat a Tarragona i es llicencià en medicina a Barcelona (1915). Fou alumne intern als hospitals de la Santa Creu i Clínic i, després, metge ajudant de cirurgia de la Santa Creu i al departament anatòmic. El 1920 fou nomenat professor adjunt d'anatomia de la facultat de Barcelona, i el 1926, per oposició, catedràtic d'anatomia de Salamanca; dos anys més tard fou traslladat a Barcelona amb el mateix càrrec. La Universitat Autònoma de Barcelona (1933) el nomenà catedràtic d'urologia. Fou el primer director de l'Escola Professional d'Urologia (creada el 1954). Es féu mereixedor d'un respecte internacional per la seva labor en el camp de la investigació, anatòmica i clínica, urogenital. Membre de nombroses associacions i societats (entre les quals hi ha l'Acadèmia de Medicina de Barcelona), el 1967 presidí l'Associació Internacional d'Urologia. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc. Publicà treballs referents a la innervació abdominopelviana, a la circulació renal, a noves tècniques de tractament dels tumors de pròstata i de bufeta i, sobretot, un tractat de Patología urogenital (1944-45).
Al 1919 presentà, conjuntament amb Gallart i Monés en el 3r CMBLC, un estudi sobre una nova comunicació nerviosa entre els òrgans dels aparells gènit-urinari i digestiu.
|
