Igualada, Anoia, 1899 - Barcelona, 1980
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en farmàcia (1918) i medicina (1924) i fou professor adjunt d'anatomia i patologia quirúrgica (1929-33). El 1939 s'exilià als EUA i residí a Manchester (New Hampshire), on treballà tres anys amb sir Harold Gillies. Dirigí, durant cinc anys, el servei de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute. Membre de diverses entitats, fou soci fundador de la British Society of Plastic Surgery. Actiu col·laborador en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia; cal subratllar la seva intervenció en el I Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana i de la Societat Catalana de Biologia. Col·laborà en revistes com el British Medical Journal Surgery, de Saint Louis. Entre els seus diversos treballs escrits, cal subratllar, entre d'altres: Pel país dels fiords (1930), Com cal auxiliar un ferit (1931), Les publicacions científiques en llengua catalana (1931), Una plàstia important de la cara (1933), La cirugía plástica en el tratamiento de los cánceres faciales i Estado actual de la cirugía plástica (1955). Tornà a Barcelona el 1947, on treballà a l'Hospital de Sant Pau i a la Clínica Corachan. Fou un dels fundadors del moviment escolta a Catalunya i es dedicà també a l'excursionisme, ram en el qual fou autor de la descripció d'una nova via d'accés a la pica d'Estats (l'anomenada via Gabarró).
Al 1976, exposà en el 10è CMBLC una ponència sobre tres figures del congrés de 1936, Puig Sureda, Corachan i Vives Casajuana, dins del temari general d’aspectes històrics de la medicina en els Països Catalans. Presentà també un estudi, en el 9è CMBLC (1936), sobre l’estenosi pilòrica per colelitiasi.
|
