Barcelona, 1860 - Barcelona, 1933
Metge i escriptor. Es llicencià en medicina a Barcelona l'any 1882 i es doctorà l'any següent a Madrid. Fou un dels fundadors de l'Ateneu d'Alumnes Interns de la Facultat de Medicina de Barcelona. El 1882 participà en el Certamen Frenopàtic organitzat per Giné i Partagàs. El 1886, guanyà per oposició la plaça de metge ajudant en el Servei d'Àlvar Esquerdo a l'Hospital de Santa Creu de Barcelona. Participà en el Congrés de Ciències Mèdiques de 1888. Va ser el director del primer servei de tisiologia que hi hagué al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Fou secretari general de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya entre el 1891 i el 1892, anys en els quals es constituí L'Agrupament Escolar.
Va ésser un dels fundadors de la Lliga Regionalista i prengué part molt activa a les campanyes per a la catalanització d'institucions tal com l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. Fou president d'aquesta durant el bienni 1930-1932. El 1913 participà a la junta organitzadora del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana i va ser el president del segon (1918). Fou professor honorari de la Facultat de Medicina de Barcelona i president de l'Associació de Metges de Llengua Catalana. El 1932 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina. Els seus cursos de Clínica Mèdica, impartits en català, iniciaren l'escola lliure catalana de medicina interna.
Participà com a ponent en nombrosos CMBLC amb estudis sobre el tractament de la febre tifoidea (1913), semeiologia de la coagulació de la sang (1913), el regisme alimentici en les malalties del sistema circulatori i en les de la sang (1917), la clausura de l'exposició i del congrés (1917), la medicació específica en el tractament de la grip (1919), el tractament del defalliment cardíac (1921), la diagnosis de la tuberculosi pulmonar de l'adult (1932) i una biografia sobre el Dr. Josep Maria Roca (1930).
|
