Untitled Document

Meteoròleg i sismòleg. Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894. Organitzà el Servei Horari que fixava l'hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys; aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l'Acadèmia de Ciències. Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1894 presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, que fou acceptat per l'Acadèmia de Ciències el 1895 i posat en pràctica el 1905 en ésser-hi construït l'Observatori Fabra. El 1896, mesos després d'ésser descoberta, impressionà la primera radiografia a l'Estats espanyol. Guanyà la càtedra de geodèsia de la Universitat de Barcelona el 1899, però fou suprimida, i el 1900 li fou adjudicada la de mecànica racional, fins que, el 1932, hom li reconegué la de geodèsia i d'astronomia, que exercí fins a la jubilació. El 1896, assignat a la Granja Agrícola Experimental de la diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya i Balears i inicià la publicació d'observacions meteorològiques al butlletí de la granja. Esdevingué president de la Societat Astronòmica de Barcelona, la qual absorbí la xarxa i arribà a establir 224 estacions a Catalunya. El 1909 esdevingué membre de l'Acadèmia de Ciències, i el 1912, director de la secció meteorològica i sísmica de l'Observatori Fabra. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1913 creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya, que fou la seva gran obra, duta a terme a partir del 1921 sota la protecció de l'Institut (del qual fou membre des d'aquell any) i de la Mancomunitat. El 1922 fou admès com a membre de la Deutsche Seismologische Gesellschaft, el 1923 de la Comissió per a l'Exploració de les Altes Capes de l'Atmosfera, reunida a Londres, i el 1926 de la Comissió Permanent de la Xarxa Meteorològica Mundial. El 1929 establí, sota els auspicis de la diputació provincial de Barcelona, l'observatori meteorològic del turó de l'Home, al cim del Montseny, i aquell mateix any organitzà a Barcelona una reunió de la Comissió Internacional per a l'Estudi dels Núvols. El 1934 fou nomenat president de l'Ateneu Barcelonès. A bord del vapor "Xauen" constituí la Comissió d'Estudi del Mar a Catalunya. Des del 1942 fou president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (en 1933-35 i en 1936-39 ho fou també de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques), i des del 1958 hi restà com a president honorari. En complir noranta anys, entre molts altres homenatges, l'editorial Gustavo Gili (de la qual havia estat un important col·laborador) edità una Miscel·lània Fontserè i l'Acadèmia de Ciències recollí articles seus de difícil consulta amb el títol Obra dispersa sobre meteorologia catalana. La Universitat de Tolosa (Llenguadoc) el nomenà doctor honoris causa. La seva bibliografia es compon d'uns 180 títols, entre els quals hom pot destacar Atlas elemental de núvols (1925), traduït al francès per Ph.Wehrlé, La tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi (1930) L'anomalia tèrmica de la plana de Vic (1937), Elementos de meteorología (1943), Assaig d'un vocabulari meteorològic català (1948), Una visió meteorològica del turó de l'Home (1950) i Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906 (1970).