Cirurgià. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922. Treballà a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de M.Corachan. Fou cap de servei de cirurgia de l'Hospital de Sant Pau (1935). Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors (des del 1929), i després, durant la guerra civil, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l'obra El tractament actual de les fractures de guerra S'exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s'instal·là a Oxford. El mateix any publicà en anglès el seu llibre sobre fractures de guerra, i el seu procediment fou adoptat pels exèrcits aliats. Treballà com a cirurgià al Radcliffe Hospital, a Oxford, i al Wingfield Morris Orthopaedic Hospital des del 1940, fins que el 1949 fou nomenat catedràtic d'ortopèdia de la universitat d'Oxford (es retirà el 1965). El 1942 havia estat nomenat doctor honoris causa per aquesta universitat. Transformà l'hospital d'ortopèdia en el Nuffield Orthopaedic Centre, on, amb l'ajuda econòmica de lord Nuffield, creà el primer gran hospital ortopèdic, amb amplíssims mitjans per a investigació. Són notables els seus estudis sobre circulació renal, poliomielitis, luxació congènita de l'anca, estimulació de creixement de l'os, escoliosi, osteoartritis, etc, i publicà un gran contingent d'obres científiques. Fou membre del Consell Nacional Català de Londres (1940) i promogué l'Anglo-Catalan Society (1952) i les emissions en català de la BBC (1947-57). Escriví The Spirit of Catalonia vers el 1940 (traduït al català a Mèxic el 1950) per donar a conèixer la problemàtica de Catalunya al món anglosaxó. Presidí el Congrés de la Societat Internacional d'Ortopèdia i Traumatologia a Nova York, el 1960. Retornà a Barcelona el 1967, i continuà treballant particularment, sobretot en recerques sobre la gènesi de l'os. Fou guardonat amb el premi Virgili el 1969. President de la Societat Catalana de Biologia (1971-73), fou nomenat membre honorari de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1970) i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1972), doctor honoris causa de les universitats de Buenos Aires, Göteborg (Suècia) i Autònoma de Barcelona (1976), i honorary fellow de la British Orthopaedic Association. Entre gran nombre de premis i condecoracions, hom pot esmentar encara la Medalla d'Or de Barcelona (1976), la Gran Creu de Carles III i, pòstumament, la Medalla d'Or de Sant Jordi (diputació de Barcelona) i el premi Jaume I (1977). El 2009 es publicà la correspondència amb Pau Casals (Estimat doctor/Admirat mestre).
Participà en diversos CMBLC amb estudis sobre la importància de la reducció perfecta i perills de l’empotrament en les fractures d’epífisis inferior de radi (1930), la hidatidosi òssia (1936) i una conferència inaugural sobre els grans processos involutius de l’home d’avui (1976).
