Leandre Cervera i Astor

 
Gràcia, Barcelona, 1891 - Barcelona, 1964
 
Fill del veterinari Simeó Cervera, l'any 1911 es graduà en veterinària a Saragossa i exercí aquesta professió fins al 1914, any en què es llicencià en medicina. Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l'escola de fisiologia d'August Pi i Sunyer, i a l'Institut de Fisiologia amb el professor Bellido. El 1919 fou ponent del Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana, i del 1920 al 1930 prengué part activa en els congressos internacionals de fisiologia més importants. Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d'Agricultura de Catalunya (càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura). Fou secretari i, més tard, president de la Societat de Biologia de Barcelona (1935-63) i de la posterior Societat Catalana de Biologia. Estudià les malalties metabòliques i endocrines. El seu text Fisiologia y patología de las glándulas endocrinas (1926) fou de referència a la seva època. Inicià les "Monografies Mèdiques" d'Aiguadé. Fundà "La Medicina Catalana" i en fou redactor en cap (1933-38) amb la col·laboració de metges occitans i catalans. Participà activament en el moviment polític catalanista essent vice-president d'Acció Republicana de Catalunya (1930) i un dels fundadors d'Acció Catalana Republicana. S'exilià el 1939. El 1946 esdevingué membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans i passà a numerari el 1950.
 
Participà com a ponent en diversos CMBLC amb estudis conjunts al voltant del tractament d’àlgies de la insuficiència vertebral (1936), la criptorquídia infantil (1936), les hipofisopaties (1934), la melancolia angoixosa i el seu fons endocrí (1936) o la fisiopatologia del simpàtic abdominal (1919), aquest últim amb la col·laboració de J.M. Bellido i August Pi i Suñer.


Document

Document 2