Enric Ribas i Ribas

Vigo, Galícia, 1870 - el Masnou, Maresme, 1935

Cirurgià. Estudià medicina a Barcelona. Ingressà el 1897 a l'Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia. Fou el primer president de l'Institut Medicofarmacèutic (1898) i de la Societat de Cirurgia de Barcelona (1927). Presidí l'Acadèmia i Laboratori (1922-24) i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana (1832). Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 
Participà activament en diversos CMBLC amb ponències i estudis sobre; formes quirúrgiques de les pancriatitis (1913) Anestesia local pel mètode de Braun (1913), la toracoplastia en les cavernes tuberculoses. Resultats de la operació de Friedrich i de Willms (1913), urgent necessitat de la creació de sanatoris marítims a Catalunya pel tractament de les tuberculoses quirúrgiques (1913), tractament del cranc (1917), els raigs ultravioletes en cirurgia (1919), El radi en ginecologia (dues ponències de 1919 i 1921), infeccions bilio-sèptiques (1919), característiques de la gangrena pulmonar post gripal i ses indicacions quirúrgiques (1919), contribució a l’estudi quirúrgic de l’estasi intestinal crònica (1921), indicacions quirúrgiques en les icterícies calculoses (1921), indicacions quirúrgiques en l'úlcera gàstrica (1921), anestèsia dels esplàcnics i plexe solar (1921), tractament quirúrgic de la litiasi biliar (1923), i tractament quirúrgic de les peritonitis agudes (1930).


Document

Document 2