Xavier Rubert i de Ventós

Barcelona, 1939

Filòsof i polític. Llicenciat en dret (1961) i doctor en filosofia (1965). Fou deixeble d'Aranguren, Valverde i Sacristán. Visiting professor a la universitat de Cincinnati (1964), ensenyà a les dues universitats de Barcelona i a l'Escola d'Arquitectura, on esdevingué catedràtic d'estètica. Ha estat també visiting professor a Berkeley i a Harvard. Ha publicat El arte ensimismado (1963), premi Ciutat de Barcelona, concisa i clara exposició d'un art d'avantguarda que s'esterilitza tractant d'ésser vàlid en si mateix, però que troba una superació vàlida en l'arquitectura funcional d'una bellesa utilitària i nova. A Teoria de la sensibilitat (1968, Lletra d'Or) apuntà al trencament de les conseqüències de l'art renaixentista, patents encara en l'avantguarda convencional, per arribar a l'ampliació del concepte d'art amb el que ell anomena "disseny científic", com a síntesi d'art, ciència i tècnica. Ha publicat Moral y nueva cultura (1971), amb un declarat propòsit "tímidament normatiu" d'una nova valoració de l'ètica basada en la revisió permanent dels valors propis, Utopías de la sensualidad y métodos del sentido (1973) i La estética y sus herejías (1974, premi Anagrama). El 1976 fou un dels fundadors del Col·legi de Filosofia, i ha publicat Maneras de hacer filosofia (1978), De l'amor, el desig i altres passions (1980) i Coneixement, memòria, invenció (1982). És autor també d'Ensayos sobre el Desorden (1976), Ofici de Setmana Santa (1978) i De la Modernidad (1980), la seva obra cabdal, on explica la seva posició filosòfica. Diputat al Congrés pel Partit dels Socialistes de Catalunya (1982-86) i al Parlament Europeu (1987-94), fruit d'aquestes experiències fou el conjunt de reflexions sobre el món de la política recollides a El cortesà i el seu fantasma (1991, premi Josep Pla). El 1987 obtingué el premi Espejo de España amb El Laberinto de la Hispanidad , esbós d'un nou marc de relacions entre els diferents pobles de la Península Ibèrica. D'àmbit més general, Nacionalismos (1994) situa l'explosió d'aquest fenomen a finals del s XX des d'una perspectiva original. El 1995 publicà Manies i afrodismes.

 
Com a ponent, participà en l'11è CMBLC amb una ponència sobre contaminació informativa i cultural (1980).


Document