Tarragona, 1924
Psiquiatre i jesuïta. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1949) i en filosofia (1956), i a Frankfurt, en teologia (1962). S’especialitzà en oftalmologia (1950) i en psiquiatria (1964). Es doctorà (1958) a la Universitat de Barcelona. Fou professor de l’Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1964-82). Director del departament de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Sant Pere Claver (1965-87) i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer (1964), de la qual actualment n’és patró. Ha estat guardonat per la seva tasca amb el premi Jordi Gol a la Trajectòria professional i humana, concedit per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1989), la Medalla Narcís Monturiol per al progrés científic i tecnològic (2004) i la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004). Ha publicat articles i llibres científics, com Mente humana y experiencia religiosa (1991), Religió, psicopatologia i salut mental (1999), a més de la definició de salut mental recollida en la ponència Funció social de la medicina, en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976).
Al 1984, participà com a ponent en el 12è CMBLC amb dos estudis conjunts sobre els factors psico-socials i malaltia mental, i sobre els desencadenants de les malalties mentals.
|