Josep Laporte i Salas

Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 - Barcelona, 15 de febrer de 2005 Metge. Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80). Fou president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), de l'onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Reus 1980) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1993-2002). Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues (1976). Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, conseller de sanitat (1980-88) i d'ensenyament (1988-92) de la Generalitat i comissionat per a Universitats i Recerca (1992-95). Fou guardonat, entre d'altres, amb el premi d'Honor Jaume I i el premi Anales de Medicina y Cirugía de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1996). Al juliol del 2002 fou elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans.   Ha participat en diversos CMBLC realitzant diverses funcions de coordinació, i amb la ponència sobre la morbiditat i mortalitat globals i lluita contra el patogen (1976).

Document