Escriptor, metge i polític.
Treballà en la promoció de la poesia catalana, tasca a la qual donà un contingut patriòtic i reivindicatiu; fundador i director de "Poemes" (1963), escriví el manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic i publicà els reculls A tres veus (1962), Dos llibres (1964), La vida a cada pas (1968), Poemes clam (1969), Entre la multitud (1971), Crònica (1975) i Anna com Formentera (1979). El conjunt de la seva obra poètica fou recollit a Autoretrat (1986). Conreà també el teatre: Perdona, Franz (1965), La sentència (1965) i altres peces aplegades en el volum Teatre, 1964-74 (1974), l'assaig i la crítica, recollits a La poesia, un combat per Catalunya (1979), i un estudi sobre el passat, el present i les perspectives de futur del català a La llengua nacional de Catalunya (1992). Ha escrit, encara, estudis sobre la seva especialitat mèdica: Els grups sanguinis (1972),El diagnòstic biològic (1972) i El laboratori clínic (1991).
En el terreny polític, milità al Front Nacional de Catalunya, fou membre actiu de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969) i sofrí diverses detencions. Fundador del Partit Popular de Catalunya (1973), després d'un breu pas pel PSC, ingressà a CDC (1977) i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya(1980-1992) i hi exercí, des del 1984, la presidència de la Comissió de Cultura; de les seves cròniques polítiques destaquen Des de Catalunya, un Socialisme per a tothom (1975) i Aportacions a la lluita nacionalista catalana (1978). Ha estat secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i del Pen Club català i és comissari per a la projecció exterior de la cultura catalana. L'any 1988, rebé la Creu de Sant Jordi.
Com a ponent, participà en el 10è CMBLC (1976), amb un estudi sobre la medicina en els establiments penitenciaris, i en el 13è CMBLC (1988), amb una ponència sobre el laboratori clínic en l’assistència primària.
