Pallejà, Baix Llobregat, 1870 - Barcelona, 1857
Es llicencià en medicina a la universitat de Barcelona el 1892 i es doctorà a Madrid. Féu ampliació d'estudis a França, Suissa, Alemanya i Rússia. Fou professor ajudant de química mèdica i un dels primers a emprar la llengua catalana a la premsa mèdica. El 29 de novembre de 1901, essent secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques llegí la primera acta d'aquella institució, redactada en català. Participà en el primer congrés d'Higiene de Catalunya. Presidí l'Acadèmia d'Higiene al Col.legi Oficial de Metges i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques entre 1910 i 1912. El 1904 fundà a Barcelona, juntament amb Raventós i Avinyó, una clínica de l'aparell digestiu. L'any 1923, presidí a Lleida el cinquè congrés de Metges de Llengua Catalana. Durant la guerra civil anà a Sant Sebastià. Col.laborà en diverses revistes com La Independencia Médica, Revista de Higiene. Fou redactor en cap dels Annals de Medicina i col·laborà en el Diccionari de Medicina de Corachán. Entre les seves obres destaquen: Semiologia de les ptosis digestives (Barcelona, 1929) i Semiologia i terapèutica de les esplacnoptosis (Barcelona, 1930).
Participà en diversos CMBLC amb temes sobre; la cito-hematoscopia en el cranc gàstric (1913), teràpia de l’estasi intestinal crònic (1921) i terapèutica mèdica de la litiasi biliar (1923).
|
