Barcelona, 1 de juliol de 1936
Filòsof i activista cultural. Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona. Posteriorment amplià els seus estudis a París, on era quan esclatà el Maig del 68.Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona (1970-71) i director de la Fundació Jaume Bofill (1972-2001), i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat president d'Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat català Pro Europeu, de la junta de govern del Centre Unesco de Catalunya i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya. Cristià crític amb la jerarquia eclesiàstica, és coordinador de la Plataforma Cristianisme segle XXI i membre del consell assessor de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa. L'any 2002 fou elegit president d'Òmnium Cultural, entitat que renovà profundament i de la qual reforçà la projecció en la societat catalana. Al març del 2010 fou rellevat en el càrrec per Muriel Casals i al juny fou elegit president d'Unescocat. És autor dels llibres Anys de referència (1997), amb el qual guanyà el premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas, i El català, o ara o mai (2005).
Al 1996, participà en el 15è CMBLC, amb una exposició sobre la cultura catalana.
|
