El Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1880 - Barcelona, 1960
Metge. Es llicencià el 1901. Fou un dels fundadors de les revista médico-humorística L'ull clínic i de la Confraria de la Xeringa. Emparentà amb la família Esquerdo i el 1906 ingressà en el Servei de Pere Esquerdo de l'Hospital General de Santa Creu. El 1912 es doctorà. Ja metge en cap del Laboratori d'Anàlisi Clínica del Servei de Pere Esquerdo, començà a dedicar-se de ple a la gastroenterologia, a partir de 1913. Fou el promotor en aquest hospital de l'Escola de Patologia Digestiva. Participà com a ponent a tots els Congressos de Metges de Llengua Catalana. El 1919 va guanyar per oposició una plaça de metge numerari de l'Hospital General de Santa Creu i el 1921 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina. El 1922 organitzà un dispensari dedicat exclusivament a l'aparell digestiu. Entre 1926 i 1928 presidí l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. El 1936, el Servei de Medicina General de Gallart es transformà en Servei de Patologia Digestiva. Fou nomenat professor lliure de la Universitat Autònoma. El 1945 fou elegit president de la Societat Internacional de Gastroenterologia. Fundà els Manuales de Medicina Práctica, que dirigí el 1952. Es jubilà l'any 1951. Col·laborà, entre d'altres, a les revistes Revista de Ciencias Médicas, Archive des maladies de l'aparell digestive, La clínica contemporánea. Publicà nombrosos treballs sobre temes de l'especialitat com la Patologia abdominal clínica (Barcelona, 1943).
Exposà un cert nombre d’estudis en els CMBLC, amb diversos temes sobre el poder antitríptic del sèrum de la sang en les malalties de l’aparell digestiu (1913), regismes alimenticis en les malalties de l’intestí (1917), nova comunicació nerviosa entre els òrgans dels aparells gènit-urinaris i digestiu (1919), estudis dels síndromes coprològics d’autointoxicació i infecció deguts a la estasi intestinal crònica (1921), complicacions de la litiasi biliar (1923), l’estat actual de la insuficiència hepàtica en clínica (1930), un cas de quist parasitari de fetge (1936) i formes doloroses de la hidotidosi hepàtica.
