Barcelona, 1888 - Barcelona, 1975
Metge. Llicenciat en medicina per Barcelona el 1911, l’any següent es va doctorar a Madrid. Amplià estudis a Alemanya i el 1913 obtingué una plaça de professor auxiliar d’Anatomia Patològica a Valladolid. Traslladat a Barcelona, va participar en la creació del Dispensari de Tisiologia de la Facultat de Medicina. Fou un dels fundadors, l’any 1919, de la revista Archivos Españoles de Tisiología, de la qual va ser director. A les ordres de Gustau Pittaluga, fou secretari i sotsdirector del Servei d’Estudis Sanitaris creat per la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1921 fou dessignat cap del Servei d’Assistència Social al Tuberculós, des d’on encapçalà la lluita antituberculosa a Catalunya. Fou el primer que aplicà la vacuna B.C.G. Va crear el dispensari antituberculós del carrer de Radas que anys més tard, el 1933, passà al carrer de Torres Amat. Ingressà a l’Acadèmia de Medicina l’any 1930 i ocupà la càtedra de Tisiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abandonà el país poc després d’iniciada la guerra civil i s’establí, primer a París, a l’Institut Pasteur, i més tard, a Buenos Aires. L’any 1951 tornà a Catalunya i reanudà el seu treball en la lluita antituberculosa, tanmateix no va aconseguir el reconeixement acadèmic que havia gaudit durant la República.
Participà en diversos CMBLC amb estudis al voltant de la septicèmia tuberculosa primitiva i la bacilémia (1919), la profilaxi de la tuberculosi a la primera infància i la vacunació antituberculosa de Calmette Guèrin (1930), el tractament de la tuberculosi per la sanocrisina (1932), la toracoplàstia (1932), sobre l’epidemiologia de la tuberculosi a Catalunya (1934), els síndromes pseudotuberculosos respiratoris deguts a l’estreptococ paragripal (1934) i el quist hidàtic intratòric (1936).
