<
 

 

Antoni Trias i Pujol

Badalona 1892 - Santa Cristina d'Aro 1970

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en medicina l’any 1914 i es doctorà amb premi extraordinari el 1917. Treballà a l'Hospital Clínic i el 1919 entrà com a professor auxiliar a la Facultat de Medicina de Barcelona. L’any següent guanyà la càtedra de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca. Tornà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura l’any 1927. Reorganitzà el servei de cirurgia de l'Hospital Clínic i prestà una gran atenció a l'anestèsia, la cirurgia toràcica, la neurocirurgia i l'angiocirurgia. Al VIè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Barcelona, 1930) presentà les comunicacions “Contribució al tractament de les fractures maleolars del peu” i “Sèrum citratat en les greus hemorràgies i en el xoc” (amb A. Galofré); participà també al VIIè Congrés (Palma, 1932) amb la ponència “Col·lapsoteràpia quirúrgica parcial en la tuberculosi pulmonar”, i al IXè (Perpinyà, 1936) amb “Tractament dels quistos hidatídics intratoràcics”.
Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i vocal del seu Patronat. Projectà i organitzà l'Escola d'Infermeres de la Generalitat, i en presidí la comissió permanent l’any 1933. Arran dels fets d'Octubre del 1934, fou empresonat al vaixell "Uruguay". Des del 1936 al 1938 presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vocal del Consell de Cultura.
L'any 1939 s'exilià a Colòmbia. A Bogotà, exercí la cirurgia i fou catedràtic de la Universidad Nacional. Entre 1939 i 1945, fou president de la Comunitat Catalana de Colòmbia, adscrita al Consell Nacional de Londres. Formà part de nombroses organitzacions científiques internacionals, i és considerat un dels iniciadors de les operacions a tòrax obert i de les toracoplàsties selectives. Col·laborà en diverses publicacions científiques i fou fundador i codirector, amb el seu germà Joaquim, de la Revista de Cirurgia de Barceona. Tornà a Catalunya en la dècada de 1950 i esdevingué un dels defensors del llegat de la Universitat Autònoma i de la reorganització de l’ensenyament de la medicina a Barcelona. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.
 
Participà en els CMBLC amb diverses propostes sobre; contribució al tractament de les fractures maleolars del peu (1930), sèrum citratat en les greus hemorràgies i en el xoc (1930), col·lapsoteràpia quirúrgica parcial en la tuberculosi pulmonar (1932) i  tractament dels quistos hidatídics intratoràcics (1936).


Document

Document 2