Badalona 1887 – Barcelona 1964
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia. Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d'Àfrica (1911-14), destinat al Marroc. Estudià després a Berna, París i Viena. Catedràtic d'anatomia topogràfica a Granada (1916), passà després a Saragossa (1918) i finalment a Barcelona (1919). El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica. Fou degà de la facultat de medicina del 1931 al 1939, i contribuí en la redacció del projecte d'estatut universitari del Segon Congrés Universitari Català (1918). Fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1925) i president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1928-30), de la Societat de Cirurgia de Catalunya i de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatológica. Presidí el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Palma, Mallorca, 1932) i, juntament amb el seu germà Antoni, fundà i dirigí revistes de l'especialitat ("Revista de Cirurgia de Barcelona" i "Butlletí de la Societat de Cirurgia"). La Societat de Cirurgia li atorgà el premi Virgili, i el govern francès, el títol de comanador de la salut pública. Estudià temes d'anatomia, de cirurgia i de traumatologia. El 1939 s'exilià a Andorra i més tard a l'Argentina, on organitzà l'ensenyament de la cirurgia a Mendoza (Institut de Patologia Quirúrgica). Fou fundador de la càtedra de cirurgia de la universitat de Cuyo. El 1947 retornà a Catalunya. Va escriure nombrosos articles extensos de medicina de caràcter científic, d'entre els quals cal esmentar "Fistular following the marsupialization of hydatid Cyst" (en el llibre d'homenatge a Matas, 1931).
Participà activament en els CMBLC amb diversos estudis sobre; anatomia del simpàtic en general (1919), anatomia de la estasi intestinal (1921), tractament quirúrgic dels abcessos freds (1932), tractament de les fractures del coll del fèmur (1936), nota biogràfica sobre el Dr. Antoni de Monrabà i Roca (1936) i vòmica hidatídica d’origen hepàtic (1936).