Barcelona, 1987 - Sils, Selva, 1973
Tocoginecòleg. Acabats els estudis de medicina a Barcelona (1918), ingressà a la Maternitat com a metge intern (numerari des del 1934) i s'especialitzà al costat de Roig i Raventós. Després ingressà a l'Institut de Santa Madrona i modernitzà l'especialitat, a al qual donà una orientació quirúrgica; depurà la tècnica del fòrceps baix i millorà la de la versió. Lluità contra l'assistència domiciliària del part i féu una tasca eficaç de divulgació (Nocions de maternologia, 1928). El 1949 esdevingué director de la Maternitat. Des d'aquest lloc dugué a terme una labor docent important. Publicà nombrosos treballs, entre els quals cal destacar un tractat d'obstetrícia (1949) i un de ginecologia (1970). Els seus fills Josep Maria Dexeus i Trias de Bes (Barcelona 1924) i Santiago Dexeus i Trias de Bes (Barcelona 1935), també graduats en ginecologia i obstetrícia, fundaren el 1973 l'Institut Universitari Dexeus, el qual, dirigit per ells, ha esdevingut un centre de recerca i aplicacions internacionalment reconegut en aquests camps.
Participà en diversos CMBLC amb estudis sobre la mortalitat fetal (1930), estudis de maternitat a Barcelona (1919), grip i gestació (1921), una obra de protecció mèdico-social de la dona embarassada (1921) i la simfisiotomia parcial (1936).