Camprodon, Ripollès, 31 d'agost de 1899 - Buenos Aires, 4 de juliol de 1990
Metge. Es doctorà en medicina i en farmàcia. Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona (1934), del Litoral (Argentina), Cochabamba (Bolívia) i La Plata (1956-69). Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya. Fundà i dirigí Revista Médica, i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen: Reumatismo cardioarticular (1933), La hidrología en la práctica médica (1935), Psicobiología general de los instintos (1938), Psicobiología del lenguaje (1940), Reumatología (1953, 2 vols. en col·laboració amb Joan Rocamora), Ramón Llull, médico y filósofo (1977), Psicologia de la percepció visual (1981), Psicogenia de la agresión (1983) i Manual de hidrología médica argentina (1985, en col·laboració amb Márquez Miranda). A més, és autor de gairebé 140 treballs sobre investigació clínica i fisiopatologia, una trentena d'estudis sobre psicologia i antropologia i una vintena d'assaigs de temes diversos.
Al 1936, participà activament en el 9è CMBLC amb diversos estudis al voltant de la radiologia pulmonar del reumatisme, l’abscés de fixació en el tractament dels reumatismes infecciosos aguts i crònics, un cas atípic de quist hidatídic pulmonar, indicacions crenològiques del reumatisme crònic a Catalunya, un estudi etiològic i clínic del reumatisme amb un assaig de classificació i un debat entorn de l'existència o no d'una quimioteràpia específica del reumatisme.
