Ljubljana, Eslovènia, 1929
Metge. Arribat molt jove a Catalunya, es llicencià a Barcelona el 1954 i s'hi doctorà el 1957. Deixeble d'A.Pedro i Pons i P.Farreras, fou catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969). Especialitzat principalment en malalties de la sang, dirigeix l'Escola d'Hematologia Farreras Valentí i la revista "Medicina Clínica"; col·laborà en el tractat de patologia mèdica d'A.Pedro i Pons i revisà i actualitzà el llibre de text Medicina Interna de Farreras. Ha treballat principalment en l'estudi de l'esplenograma (1957), les col·lagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin i la ultraestructura cel·lular en hematologia (1976). El 1995 va rebre el premi Rei Jaume I en medicina clínica i el 1997 va publicar, amb Pere Farreras, el llibre Medicina Interna.
Com a ponent, participà en el 10è CMBLC amb un estudi conjunt sobre la problemàtica infecciosa del pacient granulocitopènic (1976).