<
 

 

Ramon Espasa i Oliver

Barcelona, 2 de desembre de 1940

Metge cirurgià i polític. Es llicencià en medicina a Barcelona (1965), s'especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975. Coautor dels llibres La sanidad, hoy (1975) i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat (1977), col·laborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs (1976) i fou coordinador general de l'Àmbit d'estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana (1977). Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l'Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974. El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya. El 1980 i el 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, i en les eleccions generals del 1986, diputat al Congrés en representació de la coalició Unió de l'Esquerra Catalana (PSUC-ENE). Abandonà el PSUC el 1996 i fou elegit senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) el 1999. Dirigí la revista "Nous Horitzons" (1982-88) i col·labora habitualment en la premsa diària.

 

Al 1976, presentà en el 10è CMBLC una ponència sobre la promoció de la salut i la organització sanitària.


Document