Os de Balaguer, Noguera, 1859 - Barcelona, 1936
Es llicencià a Barcelona (1881) i fou metge de l'armada. Establert des del 1892 a Barcelona, es dedicà a l'electroteràpia i a la radiologia, especialment al tractament de les malalties inflamatòries. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina (1913) i de l'Acadèmia de Ciències i Arts (1920) de Barcelona, director d'"El Criterio Católico en las Ciencias Médicas" i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià.
Participà en diversos CMBLC amb estudis sobre les aplicacions de l’electrocoagulació a la cirurgia i la termopenetració (1919), el tractament elèctric de l’eczema i de les malalties pruriginoses de la pell (1921) i la criptorquídia guarida per la galvanització, la diatèrmia i el massatge pneumàtic (1932).
