Palafrugell, Baix Empordà, 1904 - Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 27 d'agost de 1993
Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de l'Institut d'Estudis Catalans (1974-78) i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. L'any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l'aparell circulatori, d'entre els quals destaquen Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935) i El metge davant l'hipertens (1969) de la col·lecció Monografies Mèdiques. Col·laborador del Diccionari de Medicina (1936) i de les dues edicions del Vocabulari Mèdic (1974 i 1979), contribuí en la normalització del llenguatge científic.
Com a ponent, participà en diversos CMBLC amb temes sobre; flegmó gàstric secundari a un ulcus de boca anastotòmica (1930), lesions renals en els malalts d'hipertensió (1932), brots evolutius tuberculosos en el curs d'infeccions eberthianes (1936), la nostra experiència del reumatisme gonocòcic (1936) i dificultats diagnòstiques en els quistos hidatídics del fetge (1936). Al 1976, exposà la introducció, el discurs d'obertura com a president del 10è CMBLC i la conferència inaugural.