Barcelona, 1892 — Barcelona, 17 d'agost de 1990
Metge. Germà de Manuel Carrasco i Formiguera. Deixeble i col·laborador d'August Pi i Sunyer, fou membre de l'Institut de Fisiologia i de la Societat de Biologia de Barcelona. Amplià estudis a Harvard (EUA). Fou capdavanter, a Catalunya, dels estudis sobre la diabetis i de la preparació (juntament amb Pere González) i l'ús de la insulina a l'Europa continental (1922). Entre molts altres treballs, publicà a "Monografies mèdiques" La diabetis (1927) i Tractament de la diabetis (1929). Fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934). Exiliat el 1939, fou, a Mèxic, professor de la Universitat de Puebla i de la Universidad Nacional Autónoma i, a Veneçuela, cap de les càtedres de fisiologia a Mérida i a Maracay, i, en 1963-72, catedràtic de fisiologia de la Universidad Central de Veneçuela.
Com a ponent, participà en el 6è i 7è CMBLC amb estudis sobre fisiopatologia exploratòria del metabolisme hepàtic dels glúcids (1930), tuberculosi pulmonar i diabetis (1932) i hipertensió i diabetis (1932).