Barcelona, 1880 - Tolosa de Llenguadoc, 1952
Metge, veterinari i polític, que es llicencià en medicina el 1901 i es doctorà el 1904. A partir de 1907 fou professor auxiliar de fisiologia i deixeble de Ramon Turró inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori de Ramon Coll i Pujol. El 1914 guanyà per oposició la càtedra de Fisiologia de Saragossa, i després la de Granada el 1918. El 1920, demanà l'excedència i tornà a Barcelona on fou subdirector de l'Institut de Fisiologia. Participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana. El 1929 guanyà la càtedra de Farmacologia i Terapèutica a Barcelona. Dedicat plenament a la recerca i a l'ensenyament col·laborà amb August Pi i Sunyer. La seva obra està lligada estretament al desenvolupament de la Fisiologia i la Farmacologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. La col·laboració amb August Pi i Sunyer donà lloc a la creació de l'Institut d'Investigacions Mèdiques, a l'organització d'un Servei de Fisiologia i d'una Biblioteca de Fisiologia. Fou membre de la Societat de Biologia de Barcelona des dels seus començaments, arribà a ésser-ne president (1919-1920). El 1925 ingressà a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fou president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques en el bienni 1924-1926. Intervingué en les tasques dels congressos de metges de llengua catalana i en l'estructuració de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la guerra civil fou secretari de la Facultat de Medicina de Barcelona. Acabada aquesta estigué en un camp de concentració i, posteriorment, passà a l'exili i es va quedar a treballar a l'Institut de Fisiologia de Tolosa. Entre els seus treballs destaquen els estudis de fisiologia renal, la introducció de l'estudi de l'electrocardiografia a Catalunya i les seves aportacions sobre les secrecions internes. Col·laborà, entre d'altres publicacions, a Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials, a Perpinyà.
Com a ponent, participà en nombrosos CMBLC amb ponències sobre; l'acció funcional i la doctrina de les secrecions internes (1917), fisiopatologia del simpàtic abdominal (1919), sang urèmica i secreció renal (1921), sensibilitat pnuemogàstrica pulmonar (1921) i bases farmacològiques del tractament de la hipertensió arterial (1932).
