Barcelona, 1927
Prehistoriador i paleopatòleg. Doctorat en Medicina i Cirurgia (1974), fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona; primer, a la facultat d’història (1972-88), i, després, a la de medicina (1988-97). Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de Paleopatología del cráneo en Cataluña (1977), La enfermedad en la prehistoria (1983), Paleontología (1993-94), El cráneo infantil de Orce (2002) i Antropología física para arqueólogos (2004). El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia catalana Pàtera d’Honor.
Al 1992, participà en el 14è CMBLC amb un estudi conjunt sobre la possible influència de l'alimentació en malalties en les poblacions prehistòriques i antigues de Catalunya i les Illes balears.