<
 

 

Emili Balaguer i Perigüell

Xàtiva, la Costera, 1942.
 
Metge. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. Professor a les universitats de Saragossa, València i Alacant (des del 1980); ha publicat molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia. Ha publicat els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna (1974) i, en col·laboració amb López Piñero i Rosa Ballester, el Diccionario histórico de la ciencia moderna en España.
 
President de diversos congressos, ha actuat també com a president o ponent en el 10è, 12è, 13è i 14è CMBLC amb temes sobre; medicina i societat als Països Catalans, dels reis catòlics al Decret de Nova Planta (1976), el pas de la medicina individual a la medicina col·lectiva (1976), perspectives de futur (1976), estratègies per a la introducció de les ciències socials en la formació dels professionals de la salut (1984), discurs del president (1984), l'antropologia mèdica en la formació dels professionals de la salut. Revisió i anàlisi d'una experiència docent (1988) i una aproximació a la història de l'alimentació als Països Catalans (1992).  


Document

Document 2

Document 3

Document 4