Artés, Bages, 1885 - Barcelona, 1943
Metge. Llicenciat el 1907 a Barcelona, s'hi doctorà el 1908. Professor auxiliar d'histologia i de patologia mèdica a Saragossa (1914) i a Barcelona (1915), adscrit a la càtedra de Martí Vallejo. Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges. Donà una gran importància a l'exploració clínica confirmada per l'anàlisi anatomicopatològica. Col·laborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia.
Participà en diversos CMBLC i amb diversos autors, durant els anys 20 i 30, amb estudis sobre la colecsistitis (1923), la sífilis hepàtica i cirrosis hepàtiques sifilítiques (1930), la hipertensió i esclerosi artèrio-pulmonar (1932), la bronquiestàsies en el curs de procesos pleuropulmonars aguts (1930), cirrosis hepatoesplèniques secundàries independents de l'alcholisme (1930), cirrosi hepàtica colangítica seguida de grossa influència hepàtica (1934), exàmens radiològics en alguns processos broncopulmonars aguts (1934), linfogranulomatosi de forma hepatoesplenomegàlica amb cirrosi hepàtica (1934), dos casos clínics de cirrosi esplenomegàlica (1934), consideracions a l'estudi dels asmes inveterats (1934) i brots evolutius tuberculosos en el curs d'infeccions eberthianes (1936).