<
 

 

Jaume Pi Sunyer i Bayo

Barcelona, 1903 - Nova York, maig de 2000

Metge; fill d’August Pi i Sunyer.Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostel·la (1936). Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l'Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s'instal·là definitivament. Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes. És autor, entre altres obres, d'Antoni Gimbernat (1936), Las bases fisiológicas de la alimentación (1940) i El pensamiento vivo de Claudio Bernard (1945). El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica.

Participà en el 6è CMBLC (1930) amb tres  ponències sobre el metabolisme basal en l’estenosi mitral, sobre la instrucció del malalt en els processos de la diabetis i les respostes insulíniques en l'exploració hepàtica.


Document

Document 2

Document 3