Linyola, Pla d'Urgell, 1907
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l'any 1925. Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928. Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa. Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusel·les. De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l'Escola d'Enginyers Agrònoms de Barcelona i director (1934-39) de l'Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl? (1938), primer manual d'edafologia escrit en català. Fou professor adjunt de fisiopatologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquesta etapa escriví obres com Física de la psique (1930), Físico-Química Fisiológica (1932), Monogàmia i Poligàmia (1933), Guía práctica de la fisiología (1935), el menjar en temps de guerra (1936) i Conceptes , entre altres. Després de la Guerra Civil, s'exilià a França, on fou acollit a la residència de refugiats de guerra de Tolosa; en aquesta ciutat treballà com a director del laboratori municipal del Parc dels Esports i fou professor a la càtedra de la Facultat de Medicina. Posteriorment, es traslladà a l'Argentina, on fou titular de fisiologia a la Universitat de Córdoba (1948-58). Més tard, se n'anà a Mèxic, on ocupà la càtedra de fisiologia general a l'Instituto Politécnico Nacional. També fou cap del Servicio de Investigación de Fisiología y Farmacología de l'Escuela Superior de Medicina Rural de la mateixa entitat, on treballà sobretot en el camp de la investigació i també es dedicà a l'antropologia. Des de 1980 s'ha dedicat a donar cursos de postgrau als estudiants de doctorat de medicina. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans a partir del 1966 i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, amb les quals sempre ha mantingut contactes permanents. Dins de la seva obra, cal destacar la publicació de diverses obres científiques i també d'assaig, com Acta Argentina de Fisiología y Patología , Verdad y mentira de Salvador Dalí (1945), Redescubrimiento del hombre (1945), Història de la tuberculosi (1946, escrit amb el seu germà Josep), Fisioquímica para biólogos (1953), José de San Martín y Matorras (1954), Misterio del hombre (1960), Tres horas con el arte maya (1967, coautor amb l'especialista Matos Moctezuma), Col·làgen i col·lagenosi (1969, coautor amb Josep Laporte), Para entender a Marcuse (1970), Como envejecemos y porqué morimos (1974), Para entender a Picasso, abordaje antropológico del 'genio' (1974), De la muerte de la filosofía y de Dios (1974), Antropología del miedo, Para entender a Freud (1975), Guernica al desnudo (1979), i El mexicano (1983), obra, aquesta darrera, molt divulgada a Mèxic. Cal esmentar també, algunes col·laboracions a la "Revista de Catalunya".
Al 1934, participà en el 8è CMBLC amb tres ponències conjuntes sobre la significació biològica del pHi, la contribució experimental a la noció de "terreny" fisicoquímic i la significació biològica dels potencials d'òxido-reducció.