Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1886 - Barcelona, 1965
Psiquiatre. Estudià a Barcelona i completà estudis a París. Deixeble de Martí i Julià. El 1920 fou comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per a informar sobre l'avanç de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia. Fou director tècnic dels serveis psiquiàtrics de Catalunya (1936-39), secretari general del novè Congrés de Metges de Llengua Catalana, director dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt, i vicepresident de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona. Entre les seves obres cal consignar: El alcoholismo en la provincia de Gerona (1911), Preservació i lluita contra les malalties mentals (1922), Principis i tècnica de la profilaxi de les psicopaties (1922) i La réforme de l'assistance psychiatrique en Catalogne (1937). Disposà que els seus béns passessin a un patronat, a fi que fos instituïda la Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Com a ponent, participà en diversos CMBLC amb estudis sobre el regisme alimentici en les malalties mentals (1917), Psicopaties i alcoholisme a les comarques gironines (1919) i la paràlisi general a Catalunya (1921).