Barcelona, 1891 - Barcelona, 1959
Metge. Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l'any 1914. Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra. Deixeble d'E.Ribas i Ribas, s'especialitzà en cirurgia ortopèdica. D'una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l'Hospital de Sant Pau. Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d'empelts osteoperiòstics. Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l'Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.
Com a ponent, participà molt activament en diversos CMBLC arribant a una quinzena de ponències al voltant de temes sobre; els embenaments de guix en el tractament del mal de Pott (1919), artrodesi tibio-tarsiana (1921), fractures de la clavícula (1921), tractament de les fractures complicades (1923), sessió de clausura i assemblea general del VI CMBLC (1930), artrotomia del genoll per artritis purulenta traumàtica (1930), l’osteosíntesi temporal amb l’aparell de Chalier-Ombredanne (1930), sobre les lesions traumàtiques dels meniscos del genoll (1930), tractament del mal de Pott en l’adult (1932), sobre el diagnòstic i el tractament del mal de Pott (1934), estat actual del tractament de la coxàlgia (1934), la paratiroidectomia en alguns processos òsteo-articulars (1934), la biopsia ganglionar en el diagnòstic de la tuberculosi òsteo-articular (1934), cirurgia i reumatisme (1936) i les paratiroides, elements d’anatomia i fisiologia clíniques (1936).