Carcaixent, Ribera Alta, 26 de juny de 1927 - París, 16 de març de 2010
Sociòleg i alt funcionari. Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret. Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt. Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l'École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego (Califòrnia).
En l'àmbit docent fou, entre d'altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (1980) i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993. Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics: president del Centro de Estudios sobre Autonomía e Integración de Madrid (1978-88), director del Centro de Análisis Social de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (1980-87), president del Comitè Internacional de Comunicació de l'Associació Internacional de Sociologia (1974-90), membre del consell de direcció de la Universitat d'Europa (1986-93) i, des del 1993, secretari general de l'Agència Europea per a la Cultura.
Exercí també tasques en organismes internacionals, especialment europeus: membre del consell federal espanyol del Moviment Europeu des del 1978, assessor del president del Banc Europeu de Desenvolupament Jacques Attali (1991-93), conseller del director general de la UNESCO (1991-93), director general d'Educació del Consell d'Europa (1985-91), conseller de la Comissió Europea (1995-98), i impulsor i president de la Fundació AMELA (Àrea Mediterrànea-Llatinoamericana) l'any 2006. Fou també membre del patronat del MNAC (2004).
Col·laborador habitual d'El País (diari del qual fou un dels fundadors) i Le Monde Diplomatique, publicà nombrosos articles i estudis sobre els mitjans de comunicació de masses, globalització i ciutadania, i també llibres, entre els quals Las ciencias de la información en la Universidad Española (1972), Del franquismo a una democracia de clase (1977), Diario de una ocasión perdida (1981), La comunicación entre la ideología y la economía (1982), "El País" o la referencia dominante (1985), Las industrias de la lengua (1991), Le tourisme culturel européen (1995), La ventana global (2002), Hacia una sociedad civil global (2003), Por una Europa política, social y ecológica (2005) i Derechos humanos y diversidad cultural (2006).
Fou guardonat, entre d'altres, amb l'Orde de Cavaller de la Legió d'Honor de França (1987), l'Encomienda de Isabel la Católica (1992), el títol d'Officier des Palmes Académiques (1995), la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de Portugal (1996), el Premi de Cultura de la Comunitat Valenciana (2000) i el premi José Couso a la llibertat de premsa (2008).
Com a ponent, participà en el 12è CMBLC amb una reflexió sobre la malaltia i el territori social (1984).