Barcelona, 1887 - Sant Climent de Llobregat, 1959
Neuròleg, fill de Lluís Barraquer i Roviralta i continuador de l'escola de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Publicà més de 150 treballs, entre els quals destaquen Tratado de enfermedades nerviosas, Las Parálisis, Neurología Clínica, Las neuralgias i Fisiopatología de los lóbulos frontales, treballs on donà una visió moderna i complexa de la neurologia. Fou membre fundador de la Sociedad Española de Neurología.
Participà en diversos CMBLC, des del 1913 fins al 1936, exposant una varietat d'estudis al voltant de l’anatomia patològica del sistema nerviós, l’atròfia muscular artrítica, el diagnòstic del tumor cerebral o el reflexe plantar patològic. Així mateix, exposà diversos estudis conjunts amb Manuel Corachan sobre la neuràlgia del glossofaringi i el meningioma paracentral. També exposà sobre l’espina bífida i les localitzacions poc determinades del lòbul frontal (1930).