Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 1881 - Barcelona, 1942
Cirurgià. Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905. S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l'Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia. Col·laborà a la revista "Monografies Mèdiques" amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926), i fundà la Clínica Corachan (1921), entitat privada que publicà uns "Anales..." (1925-35) d'aparició irregular; presidí (1932-34) l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Fou nomenat (1933) professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publicà Cirugía gástrica (1934) i, amb Francesc Domènech i Alsina, una Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1936). Dirigí el Diccionari de medicina (1936), que fixà la terminologia mèdica en català. El 1936 fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya; en començar la guerra civil anà a França i després a Veneçuela, on fou director de l'Instituto de Cirugía Experimental i catedràtic de tècnica anatòmica de la Universidad de Caracas. El 1941 tornà a Barcelona. Com a cirurgià gaudí de prestigi internacional i formà nombrosos deixebles, alguns dels quals ampliaren la seva clínica, que actualment duu el nom d'Institut Corachan i que des del 1948 publica "Anales Instituto Corachan".
Com a ponent, participà activament en diversos CMBLC amb temes com; tractament de les fractures complicades de les diàfisis (1923), tractament dels quistos hadatídics de melsa (1930), tractament del peritonitis neumocòcica (1930), neurotomia retrogaseriana en un cas rebel de neuràlgia del trigemi (1930), tractament de les ferides del coledoc en la gastroectomia (1930), complicacions immediates i llunyanes de la teracoplàstia en la tuberculosi pulmonar (1932), l'aortografia en el diagnòstic dels aneurismes de l'aorta abdominal (1934), sobre el tractament de la colerràgia abundant consecutiva a la marsupialització de quistos hidatídics del fetge (1936), tècnica d'aplicació dels empelts basals (1936) i un cas de tractament ideal d'aneurisma traumàtic (1936).