Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 1937
Metge i polític. Per la banda paterna descendia d'una família carlina, la casa pairal de la qual és el Cavaller de Vidrà. Era nebot de Ramon d'Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d'un ambient liberal. Acabà la carrera de medicina (1913) i s'especialitzà en otorinolaringologia. Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana (1906) s'enfrontà amb els lerrouxistes. Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l'Agrupació Escolar Tradicionalista; censurats públicament per la tendència catalanista d'aquesta entitat, se'n donaren de baixa. Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a Acció Catalana (1922). Fou un dels fundadors del "Diari de Vic" (1930), i el 1931 d'Unió Democràtica de Catalunya. Membre del comitè de govern i col·laborador de "La Nau" i "Temps", s'oposà a la identificació del catolicisme amb la dreta. Durant la guerra civil de 1936-39 es dedicà al salvament de persones amenaçades, sobretot a través de Josep Andreu i Abelló. S'enfrontà personalment amb el dirigent faista Dionís Eroles. Per la seva amistat amb Manuel de Irujo pogué sortir a l'estranger i entrar en contacte amb el cardenal F.Vidal i Barraquer i Jean Verdier. Aviat muntà una xarxa d'ajut econòmic als sacerdots i als religiosos catalans, tasca que continuaren Maurici Serrahima i Josep Maria Trias i Peitx després de morir ell. Havia estat fundador del Sindicat de Metges de Catalunya i del Casal del Metge.
Participà activament en diversos CMBLC amb estudis i propostes sobre; un cas de trombo-flebitis crònica del sinus lateral (1919), el perquè del fracàs en moltes extirpacions d’amígdales (1919) complicacions intracraneals de les mastoiditis cròniques (1921), conducta a seguir en cas de cos estrany en les altes vies respiratòries i digestives (1921), la grossa cirurgia del coll (1921) i diàtesi atròfica i reumatisme (1936).