Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1895 - Barcelona 1997
Metge. Amplià estudis a París amb P.Marie i Babinski. El 1935 fundà a Barcelona l'Institut Neurològic Municipal d'Urgències. Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma (1933-39), fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia (1934), i de la Societat Espanyola de Neurologia (1949), director de l'escola lliure de neurologia i de la secció d'homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya.
Com a ponent, participà activament en diversos CMBLC amb temes sobre; la globulinosi i les reaccions col·loidals del líquid cèfalo-raquidi en el diagnòstic de la parasífilis (1921), estudi de les formes clíniques de l’hemorràgia cerebral amb especial referència a les observades a Catalunya (1923), contribució a l’estudi del síndrome humoral en l’esclerosi múltiple (1930), nota sobre els efectes terapèutics de la banisterina en els parkinsonians (1930), consideracions sobre arteriografia cerebral a propòsit d’un cas (1930), malalties nervioses i mortalitat infantil (1930), la meningitis tuberculosa (1930) i 3 manifestacions clíniques inicials dels tumors cerebrals (1936).