Cauderan, Gascunya, 20 d'abril de 1940
Fill de Joan Baptista Roca i Caball, nasqué a l'exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona. Actuà en el moviment estudiantil democràtic dels darrers anys cinquanta, i s'incorporà al FOC (1961-69). Alhora treballà com a professor a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (1962-66), fins que en fou expulsat. Defensor de processats davant el TOP, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha col·laborat a Destino, Serra d'Or, El Correo Catalán, Avui, etc. Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a corts (1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i 1993), fou portaveu parlamentari de la Minoria Catalana a Madrid fins el 1994, que abandonà l'escó, i tingué un paper fonamental en els debats de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El 1982 sintetitzà la seva proposta d'intervenció catalana en la política espanyola en el llibre Per què no? i, sense abandonar la seva condició de secretari general adjunt de CDC, esdevingué el principal promotor d'una nova força d'abast estatal, centrista i autonomista, el Partido Reformista Democrático, el qual, però, no obtingué cap escó a les eleccions generals del 1986. El 1992, per discrepàncies a l'interior del partit, renuncià a la candidatura per a la reelecció com a secretari general de CDC, però al febrer del 1993 fou reelegit en el càrrec, que abandonà novament al desembre del 1995. Aquest any disputà sense èxit l'alcaldia de Barcelona, i esdevingué cap de l'oposició municipal a l'Ajuntament de la ciutat. A partir del 2001 abandonà la política activa i centrà la seva activitat professional en l'advocacia (Miquel Roca Junyent Advocats Associats, fundat el 1996). Ha estat president del consell social de la Universitat Politècnica de Catalunya i, durant algun temps, professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, secretari no conseller de Banc Sabadell (2000), president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la de la Junta d'Amics del MNAC o la Fundació Abertis, entre altres càrrecs. El 2001 presidí la comissió que presentà al departament de governació de la Generalitat de Catalunya un informe sobre una reorganització territorial de Catalunya. El 2008 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona i el 2009 fou nomenat membre del consell d'administració d'Endesa. Col·labora a la premsa diària, especialment a La Vanguardia. Un recull dels seus articles fou publicat el 2004 amb el títol de Una mirada crítica. El 2007 publicà les memòries Sí, advocat! El que no vaig aprendre a la facultat.
Participà en el 10è CMBLC (1976), amb una ponència sobre autonomia nacional i descentralització sanitària a Catalunya.