<
 

 

Jordi Gol i Gurina

Barcelona, 1924 - Barcelona, 1985

Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i s'hi llicencià el 1949; fins el 1954 fou metge de l'Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina. A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social. Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d'Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de "Funció social de la medicina" del Xè Congrés de Metges i Biòlegs (1976) i, vicepresident del XIIè (1984); fou un dels primers redactors de la ponència de l'Àmbit Sanitari del Congrés de Cultura Catalana (1977), vicepresident de la Fundació Jaume Bofill (1969-84) membre de la comissió permanent del primer Consell Pastoral de Barcelona (1981-83). És autor o coautor dels llibres Reflexions científiques a propòsit de la "Humanae vitae" (1969), La sanitat als Països Catalans (1978), El metge de capçalera (1979), El centre de salut integrat (1981), etc, i d'articles publicats especialment a Annals de Medicina i a Qüestions de vida cristiana. Els seus escrits, la seva activitat i la seva actitud conseqüent han exercit una poderosa influència tant en el camp professional com en el sociològic i el de l'espiritualitat. El 1987 l'Acadèmia de Ciències Mèdiques instituí el Premi Jordi Gol i Gurina a la trajectòria professional i humana d'un metge o un altre professional de les ciències de la salut vinculat als països de parla catalana.

Participà en diversos CMBLC i presentà el 10è CMBLC (1976) amb temes variats com la proposta de definició de salut somàtica (1976), una ponència sobre les característiques qualitatives de l'activitat mèdica (1976), ensenyament de la medicina (1976), sobre càncer i societat (1980) o el procès d'emmalaltir,malalts i professionals (1984).


Document

Document 2

Document 3

Document 4

Document 5