Barcelona, 1874 - Barcelona, 1932
Llicenciat en medicina el 1898 i doctorat el 1904. Fou director del Servei de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau, on succeí Àlvar Esquerdo, i de l’Institut Terapèutic Radiològic, des del qual impulsà la lluita contra el càncer. Va formar part com a tresorer de la junta organitzadora del primer Congrés dels Metges de Llengua Catalana, celebrat a Barcelona el 1913, sota la presidència de Miquel A. Fargas. Fou vicepresident de l’Associació de Metges de Llengua Catalana i participà en tots el congressos que es van celebrar. Fou diputat nacionalista republicà per Barcelona.
Com a ponent en els CMBLC participà amb temes sobre; tractament del càncer (1917), presentació d’una taula d’operacions universal transportable (1917), indicacions quirúrgiques en la estasi intestinal crònica (1921), modificació instrumental en l’operació de Doloris (1930) i la prova experimental de l’extret hipofisari posterior en toco-ginecologia (1930), aquesta última en col·laboració amb el doctor Albert Ponjoan.