L'Escala, Alt Empordà, 1880 - Barcelona, 1978
Metge cirurgià. Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l'any 1903. Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas. Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona: encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica (1931), professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica (1939). Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Perpinyà 1936) i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia (Barcelona 1949). Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas (1940). Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Participà activament en diversos CMBLC amb ponències sobre arteriografia cerebral a propòsit d’un cas (1930), nova via d’accés a la regió poplítea (1930) i el quist hidatídic intraabdominal (1936).