Malgrat de Mar, 1893 - Mèxic, DF, 1964
Metge i polític. Des de jove s'adscriví a la Unió Catalanista. Es llicencià en medicina a Barcelona. Actiu en l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l'any 1931 ingressà al partit d'Esquerra Republicana. L'any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya. Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona. El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l'exili secundà el moviment d'opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres. A la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953), fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins l'any 1964.
Al 1919, participà en el 3r CMBLC amb un estudi fet conjuntament amb el doctor Pla i Armengol, sobre la coagulabilitat de la sang i hemoptisi en la tuberculosi pulmonar.
