Santiago de Cuba, 1886 - Petropolis, Brasil, 1964
Psiquiatre. Llicenciat a Barcelona (1917) i doctorat a Madrid (1923), fou cap de la secció de psicologia (1919) i director (1927) de l'Institut d'Orientació Professional de Barcelona (1919) i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d'Observació Psicològica Infantil La Sageta. El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n'ocupà la primera càtedra de psiquiatria. Fins el 1939 fou cap de l'Institut Psicotècnic de Barcelona (1931), director de l'Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus (1935) i del manicomi de Sant Boi (1936-39). Exiliat, el 1945 s'establí al Brasil (1945), on el 1947 fundà i dirigí l'Instituto de Seleção e Orientação Profissional (ISOP) de Rio de Janeiro i la revista Arquivos Brasileiros de Psicotécnica. És autor de La Psicoanàlisi (1926), Manual de psiquiatria (1935), Problemas psicológicos actuales (1940), Psicología evolutiva del niño y el adolescente (1941), Psiquiatría básica (1948), Manual de psicotecnia (1953) i Compendio de psiquiatría (1958). A Catalunya, presidí l'Associació Catalana de Psiquiatria i Neurologia, i, amb Joaquim Xirau, dirigí la Revista de Psicologia i Pedagogia (1933-37), i del 1934 al 1937 la Revista Catalana de Neurologia i Psiquiatria. Fou membre de societats de psiquiatria en diversos països americans, i vicepresident de la Societat Interamericana de Psicologia (1955).
Participà en el 6è CMBLC (1930) amb una ponència, conjuntament amb el doctor Pons Balmes, sobre la capacitat civil del paralític general tractat amb malària.