Godella, Horta, 1886 - Paterna, Horta, 1941
Metge i polític, fill de Vicent Peset i Cervera. Perit químic (1901) i mecànic (1905), obtingué els doctorats de medicina (1907), ciències químiques (1908) i dret (1909). Amplià estudis mèdics (1908) amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París.
Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia (1910-16) i director del laboratori bacteriològic (1911-16). Havent tornat a València (1916) hi dirigí l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca universitària: fundà una escola de la qual sortiren sis catedràtics. Presidí l'Assemblea Mèdica Regional Valenciana (1918). Fou rector de la Universitat de València (1932-34). Dirigí la tercera època (1928-39) de Crónica Médica i publicà nombrosos treballs detallats en un volum d'homenatge (1935) d'aquesta revista. Realitzà importants campanyes antitífiques a Sevilla i València i inventà un tractament de la meningitis purulenta. Candidat per Izquierda Republicana a les eleccions de diputats del 1936, aconseguí el major nombre de vots entre els presentats per la circumscripció de València. Durant la guerra civil s'ocupà de l'organització d'hospitals i estudià els resultats de la situació bèl·lica en les conductes individuals. Passà a França amb les corts de la república, però volgué tornar a València. Detingut (1939), fou condemnat a mort i afusellat.
Al 1913, participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana amb una ponència conjunta sobre el bosqueig crític de l’Hematoquimia legal. Hi tornà al 1917, amb l’estudi sobre la idoneïtat de la vacunació química antitífica i antimelitocóccica.
