Barcelona, 1878 - Barcelona, 1956
Estudià medicina a Barcelona i es llicencià el 1899, doctorant-se l'any següent. Amplià estudis a París. El 1901, era ajudant honorari de Terapèutica i el 1902 fou nomenat metge ajudant, per oposició, de l'Hospital General de Santa Creu. El 1903 era professor clínic de la facultat per oposició. Des de 1904 al 1912 fou inspector municipal de Sanitat per oposició i el 1906 professor auxiliar d'obstetrícia i ginecologia. El 1907 abandonà l'Acadèmia de Ciències Mèdiques per a fundar l'Institut Medicofarmacèutic, del qual en fou president. El 1916 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina. Des del 1917 fou catedràtic d'obstetrícia a la Universitat de Barcelona. Publicà nombrosos treballs de l'especialitat i de divulgació, entre els quals Per quan s'és mare, bateig per necessitat, etc. Fou cofundador de la "Revista Española de Obstetricia i Ginecología". Fou el primer a Catalunya que practicà la pubiotomia i la diagnosi de gestació amb el mètode d'Abder Halden. De conviccions catòliques simpatitzà amb les idees vitalistes letamendianes. Es jubilà el 1948.
Participà en els congressos de Metges de Llengua Catalana amb temes diversos com la mortalitat fetal (1930), La doctrina de les secrecions internes (1917), maternitat, puericultura i engenèsia (1932), tuberculosi genital prepubertal i en la pubertat (1932) i la operació de cesària segmentària (1934).