Castellterçol, Vallès Oriental, 1858 - Barcelona, 1916
Metge i polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica. Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología (1903-06). Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1897-98 i 1902-04), de l'Acadèmia de Medicina (1914) i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-16), i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista (1900), i participà activament en les negociacions per a la seva fusió amb el Centre Nacional Català, de la qual resultà la Lliga Regionalista, partit del qual fou vicepresident. Fou senador per Barcelona en 1914-16.
Participà en el 2n CMBLC amb una ponència sobre radio i radiumteràpia del càncer de l'úterus.